dia 13. BERLIN

BERLIN

Berlín, l’origen de la idea d’aquest EuropaXpreSS, és una ciutat immensa, inacabable i preciosa.

Aquest matí, i amb molta calma, hem començat per visitar la Postdamer Platz, el barri més nou de Berlín, on hi ha el Sony Center (impressionant cúpula) i tota una sèrie d’edificis nous i moderns. D’allà cap a un monument a les víctimes de l’holocaust (una mena de cementiri abstracte que sembla ser va guanyar un prestigiós premi d’arquitectura); des d’allà ja es veia la famosa torre de la tv!. Finalment, cap a la porta de Brandenburg, símbol històric de l’alemanya dividida i posteriorment reunificada.

Vaja que una vegada més ens hem fet un fart de caminar, doncs, d’aquesta porta parteix tota una avinguda estil bulevard i que fa cap a una altra plaça emblemàtica de Berlín, Alexanderplatz, possiblement de les més lletges que hi hagi, però on hi ha plantada la torre de la tv, i com no podia ser d’una altra manera, en la tònica del viatge, on hi havia... una altra fira!!!. També el rellotge internacional, però que ens hem oblidat de veure’l, suposo que per culpa de la gent que hi havia amunt i avall (demà ho farem).

També hem caminat perduts per Mitte, el barri més cèntric de la ciutat. Cafè, trucada del notari, i cap al ‘soho’ berlinès. Ens hem trobat amb una mena de museu okupa, un centre de cultura modern i d’art alternatiu, visita obligada!. És increïble perdre’s per l’edifici ple de pintades, observar com treballen, les exposicions,… si més no, curiós.

I perquè no ens arribem fins al Checkpoint Charlie?? Uf si és molt lluny! Doncs cap allà, i caminant. La veritat és, que un cop ets allà, no deixa de transportar-te als anys de la guerra freda, però queda molt artificial, com una exposició molt orientada al turisme, a la foto fàcil (que també hem fet, és clar). Al tornar, més o menys, hem fet el recorregut invers per veure-ho de nit. Val la pena.

Hem caminat, caminat, i caminat, i quan hem agafat el metro per tornar cap a casa... Atenció!! Hem fet un transbordament de línia sense sortir del mateix vagó (i no havíem begut, llavors no). Es veu que hi ha línies que canvien de color per l’article 33, demà preguntarem la causa.

Demà ens veiem al Muro.