dia 4. VENEZIA - LJUBLJANA

LJUBLJANA

Avui ens hem llevat a Venècia sota la pluja. No calia el paraigües, però suficient per anar calant la roba. Esmorzar a l’hotel (bé, millor pensió), carregar les maletes i cap al vaporetto. Aquest cop ja sabíem quin i on. Cap problema, tres parades i ja érem al pàrking. 42,00 € i ja podíem treure el cotxe i cap a Eslovènia que hi falta gent.

Del viatge, res a comentar, no massa més de 250 km i pluja, pluja i més pluja. Quan hem arribat a la frontera amb Eslovènia hem comprat la vignetta, que és una enganxina que val 15,00€ i pots anar per l’autopista del país durant 15 dies passant pels peatges com si tinguessis el teletac. Li he explicat que només la volia per 2 dies, però m’ha dit que ‘nasti de plasti’, que 15,00 € o res. Doncs 15,00 € i a rodar. Entrant al país entre pinedes, encara hi havia restes de neu! i moment autèntic, a la radio sonava... 'para bailar la bamba, para bailar la bamba se nesesita una poca de gracia ... (la música no sap de fronteres).

L’entrada a Ljubljana perfecta, una mica de tomb per trobar l’hotel,… bé millor dit la presó reformada a hostal. Una antiga presó reformada que ara està plena d’Erasmus i algun que altre turista perdut com nosaltres. L’entrada al pàrking és digna de veure, el que seria el pati de la presó i que ara és una espècie de zona hippie amb tots els edificis (barracons) que deurien ser les dependències, pintades de colors i amb graffittis, cotxes sense rodes, escultures de ferro indefinides… (demà farem fotos, ara no ens hem atrevit, igual en despertàvem algun, o l’agafàvem en mal moment).

Finalment hem aparcat, i la veritat és que per ser la primera vegada que estem en una presó la cosa no ha anat malament.

Pet que fa a la capital, hem donat un tomb pel centre i la veritat, ens ha agradat. Un castell que vigila tota la ciutat desde un turó (com la Seu a Lleida), i una part antiga tota reformada, empedrada, i plena de botigues i bars amb terrasses. Però buida de gent. Ha estat un contrast, quasi no passava ningú. En fi, només nosaltres i un grup d’estudiants catalans que també venien de Venècia.

I la gent, ni fred ni calor, suposo que com el temps que tenen per aquestes contrades...

Demà ja anem cap a Budapest. A dinar al país de Buda i Pest. Ens veiem.