Avui hem fet el trajecte més llarg, 984 km i una mica més d’11 hores de viatge.
Aturant-nos només a esmorzar a la Junquera (ni rastre dels camions afectats pel temporal de neu de la setmana passada), a un àrea qualsevol de França a fer el canvi de conductor i canviar l’oli, i on un autocar de turistes de l’est ens ha fet ‘fora’ a corre-cuita (literalment l’han invait). El dinar a Mònaco (una truita de patates de cine),... bé ‘a vista de pájaro’,
i una última aturada per estirar cames abans d’arribar a la circumval•lació de Milano. Total 11h 26m.
Primer dia, primera anècdota. Al sortir d’un peatge, a la l’alçada de Mònaco, de fet a 800 m del nostre dinar que tant esperàvem, la policia d’Aduanes francès ens ha aturat. ¿A dónde van? ¿de dónde vienen? ¿porqué llevan un cochecito?¿y la sillita de niño?,... en fi, ja ens veus explicant-los que si som germans, que si anem a Budapest, que allà ens trobarem tota la família, que jo no puc volar, ¿y porqué?, que si em van operar,... Al final ...si'l vous plait, la documentation, però al final tot ha quedat en...pueden seguir!!, però em sembla que encara ara no ho han entès.
Pel demés tot molt bé. Finalment hem vingut 3 al Civic (que per cert, s’ha portat com un campió), el Francesc, la Maria i els pintors.
L’habitació, de cine, llit de 2x2, aprofitarem per descansar. Comença EuroPAXpreSS!!
Maria, Francesc i el Civic
Ah! Moltes felicitats als JosepMª, i als pares (tal dia com avui,...)
Entrades
9 comentaris:
Així m'agrada...que us aneu relacionant amb la peña, i és que ja m'imagino al Kiko dient-li al poli allò de "je parle français à la perfection". Feu fotos al Duomo i no us deixeu de veure "La pietá" com una que jo em sé.
El peque molt bé, ara ja dorm. Ah i quan aneu a Venecia compte amb la grapa, que ja us conec, jajaja.
Besitos.
La mama Rosa i l'Spectacular spiderman
molt be fins dema
andaban tres i els pintors, ya ens direu si fa molta pudo venecia, la pena es que no tireu alreves yo marcho el dimart dia 23 cap a lanzarote. ull viu amb la bofia que estan mol sonats. una abraçada el "tiet"
ANda que si voy yo en el coche la liamos.
Aqui los seguidores del blog estamos esperando a la siguiente etapa.
Ya es hora de escribir no??
Molts records desde Torrefollera.
P.D. hemos cuidado de la family con un chocolate con churros a lo campion.
ja es hora de di alguna cosa estinc esperant noticies aki tot be fins despres
estem impacients per rebre noticies fins dema aki tot be
Aleee!!!!! ja sou a Milà!!! quin munt de kilometres!! No us deixeu de veure res.
Besitos desde Sudanell!
Tio Moñas.........
Seguimos esperando las nuevas noticias mientras preparamos el piki piki..... ñeeeeeeeeeeeeeee
gràacies a tots,
la connexiòo aqui per Venezia va com va, seguirem informant,
Bon viatge a Lanzarote,
Maria i Francesc
Publica un comentari a l'entrada